A la fi, totes les preguntes tenen la mateixa resposta.

-Puc fer-te una pregunta, de tu a tu, d’amic a amiga?

- Clar!

-Jo em pare a pesar i, tu tal i com eres, hi ha alguna cosa en tu que et frena. Tu, que et falta l’aire per a parlar, que et sobren somriures. Que vius pels teus i per tu. A tu, que somies i avances  a cada instant. Que saps el que defens i a qui estimes; que saps a qui has de callar amb  paraules i a qui amb gestos. Jo personalment, no conec a cap persona en el món que tinga més il·lusions ni ganes de viure que tu. Que demostres, plores, dorms, caus i t’alces. Trobe que trobes a faltar a algú, a algú que probablement encara ni coneixes, o potser el conegues massa bé. Tu, que estàs en lluita continua. Per què no dius el que sents? Per què no mostres afecte? Per què perds les oportunitats, sabent que podries tindre més el que desitges?

-Per por.

Verbs de la primera conjugació.

Última classe del dia. Un dijous a les 14:27 del migdia. Donant els verbs; que si pretèrit imperfet, que si present, que si futur. A primera fila, on t’enteres de totes les explicacions, però a aquestes hores ja tens el cap ni se sap on. Comences a parlar amb la companya dels verbs de la primera conjugació. I de sobte, te n'adones, que si et fixes bé, els verbs de la primera conjugació són els que més gastes al llarg del temps. També, hem començat a creure que són els més bonics, els que més apleguen. Lluitar, crear, somiar, superar, estimar, desenvolupar, parlar... Tots verbs de la primera. ’Lluitar’ lluites cada dia per un futur, pel futur que vols, però que encara és incert. ‘Crear’ cada nou dia crees una cosa. Si creus crees, i nosaltres, ara com ara, creguem en massa coses. ’Superar’ cada dia superes un obstacle nou, que de segur en un passat creies no poder. Com per exemple les notes, estàs superant un curs, estàs avançant el teu futur, oi, altre verb de la primera, avançar. Superes un dia més, superes les il·lusions de cada matí. ‘’Estimar’’ Realment, és el que més mèrit té, estimar és el primer que aprenem tots. De ben menuts, ens han ensenyat a fer-ho, i tots sabem fer-ho bé. És quasi tan important deixar-se estimar, que estimar en si. ‘Somiar’ No és veritat que tots tenim somnis? Que tots somiem, desitgem? Somiar és de les coses més importants per ser feliços, necessitem somiar, saber que estem vius, sentir-se lliures, i veure com a poc a poc, es fan realitat. ‘Parlar’ ‘Callant ens segueixen explotant’. ‘Oblidar’ si no oblidem, potser quasi impossible seguir endavant, perquè el rancor, potser és la cosa més lletja del món, junt amb l’enveja.