''Per mi, i per tots els meus companys.''

Mentre algú falla, els meus, estan ahí. Mentre algú pensa que no puc, que no aplegaré lluny, altres m’ajuden a poder, a aplegar lluny al seu costat. Molts dupten i critiquen, la meva forma de pensar, d'actuar o de ser, però hi ha certa gent, que defensa la meva forma de fer les coses, aquestes persones, són les que mereixen dir-se amics. Vull el que tinc, i estime qui m'envolta. Gràcies a aquells que m'han cuidat, que m'han estimat i que no m'han deixat enrere. Se perfectament qui falla, i qui està a les bones i a les roïnes; qui m'ha acompanyat amb els plors, i qui ha estat rient amb mi.

 Però sobretot, done gràcies a qui sap el meu passat, i així i tot, avui seguix confiant plenament en mi. Jo també he confiat, i m’han fallat, però jo sóc més forta, jo tinc amigues, que m'ajuden amb tot. 

També gràcies a aquelles que han estat a qualsevol hora, qualsevol dia. ''Visc al present, i no conjugue altre temps.'' Crec que ja tinc capacitat per decidir per mi mateixa. Pense que no necessite persones innecessàries al meu costat, i vosaltres ho sabeu bé que no dupte en deixa-les enrere. Poc a poc canviaré els meus defectes, canviaré de forma de ser i de pensar. No cal que m'ho digau, però se cert, que estareu amb mi.

''Y crecer y mantener unos valores, y atacados por  miles de odios y miles de amores, y esperar que de sonrisas acabemos con dolores.''

La por.

Coneguem la por com una sensació intensa, desagradable. Tenim por quan pensem en el perill de les coses, el perill a perdre una persona estimada o alguna cosa que creguem imprescindible. Quan perilla una amistat, o quan ens sentim atacats, les nostres pulsacions pugen, tot ens espanta i les nostres reaccions no són del tot adequades. Les persones, quan tenim por, tendim a reaccionar mal, a no estar bé en nosaltres mateixa. No estic parlant de la por en un moment donat, sinó de continu.

Potser, també tenim por per alguna cosa que ens ve de darrere, com per exemple, si estàs a la mar, i et pica una medusa, òbviament a la pròxima tindràs més respecte a l'hora d'entrar a l'aigua.

Potser ''som el que som per traumes de l'infància.'' Si, aquesta època de la nostra vida es una època que tots passem, i que potser siga la que més ens marque a l'hora de créixer.

Les nostres pors, han de passar per nosaltres, ja que ningú ho passarà per nosaltres.

La por és un muntó i cadascú agafa el que vol.

Oceànica sensació.

A la meva vida hi ha una persona, que s'ho mereix tot. ''Que donaria la lluna per baixar-li una estrela.'' Una persona, sense fronteres, sense llímits. El temps passa i tots ens fem grans. Compliria els anys cap enrere per tornar a ser menudes, i tornar a viure tot el que hem viscut.

Potser no li diga que l'estime constantment. Potser, mai done gràcies per ensenyar-me el que és estimar deveres, incondicionalment a algú. Cada dia, s'aprèn una cosa nova; i jo ja fa molt de temps, que he aprés a estimar. Amb tardor i fulles; amb hivern i fred; amb primavera i flors; amb estiu i colors la necessite.

També,és cert que de vegades perdem entre pantalles el valor de les mirades. M’ha regalat el seu temps i és l’únic que no recuperarà mai. Hui estem ací i demà.. demà no ho se. No se que serà de mi demà però el meu sol sempre serà el mateix que el seu. No necessite una data especial per parlar d'ella. Per parlar del meu example a seguir.

Però, vull agrair tot el que ha fet per mi. I encara que no ho haja dit mai, tens un somriure, capaç de lluitar, i guanyar un milió de tsunamis.