-Puc fer-te una pregunta, de tu a tu, d’amic a amiga?
- Clar!
-Jo em pare a pesar i, tu tal i com eres, hi ha alguna cosa en tu que et frena. Tu, que et falta l’aire per a parlar, que et sobren somriures. Que vius pels teus i per tu. A tu, que somies i avances a cada instant. Que saps el que defens i a qui estimes; que saps a qui has de callar amb paraules i a qui amb gestos. Jo personalment, no conec a cap persona en el món que tinga més il·lusions ni ganes de viure que tu. Que demostres, plores, dorms, caus i t’alces. Trobe que trobes a faltar a algú, a algú que probablement encara ni coneixes, o potser el conegues massa bé. Tu, que estàs en lluita continua. Per què no dius el que sents? Per què no mostres afecte? Per què perds les oportunitats, sabent que podries tindre més el que desitges?
-Per por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada