Mentre algú falla, els meus, estan ahí. Mentre
algú pensa que no puc, que no aplegaré lluny, altres m’ajuden a poder, a
aplegar lluny al seu costat. Molts dupten i critiquen, la meva forma de pensar,
d'actuar o de ser, però hi ha certa gent, que defensa la meva forma de fer les
coses, aquestes persones, són les que mereixen dir-se amics. Vull el que tinc,
i estime qui m'envolta. Gràcies a aquells que m'han cuidat, que m'han estimat i
que no m'han deixat enrere. Se perfectament qui falla, i qui està a les bones i
a les roïnes; qui m'ha acompanyat amb els plors, i qui ha estat rient amb mi.
Però sobretot, done gràcies a qui sap el meu passat, i així i tot, avui seguix
confiant plenament en mi. Jo també he confiat, i m’han fallat, però jo sóc més
forta, jo tinc amigues, que m'ajuden amb tot.
També gràcies a aquelles que han
estat a qualsevol hora, qualsevol dia. ''Visc al present, i no conjugue altre
temps.'' Crec que ja tinc capacitat per decidir per mi mateixa. Pense que no
necessite persones innecessàries al meu costat, i vosaltres ho sabeu bé que no
dupte en deixa-les enrere. Poc a poc canviaré els meus defectes, canviaré de
forma de ser i de pensar. No cal que m'ho digau, però se cert, que estareu
amb mi.
''Y crecer y mantener unos valores, y atacados por miles de odios y miles de amores, y esperar que de sonrisas acabemos con dolores.''
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada