Coneguem la por com una sensació intensa, desagradable. Tenim por quan pensem en el perill de les coses, el perill a perdre una persona estimada o alguna cosa que creguem imprescindible. Quan perilla una amistat, o quan ens sentim atacats, les nostres pulsacions pugen, tot ens espanta i les nostres reaccions no són del tot adequades. Les persones, quan tenim por, tendim a reaccionar mal, a no estar bé en nosaltres mateixa. No estic parlant de la por en un moment donat, sinó de continu.
Potser, també tenim por per alguna cosa que ens ve de darrere, com per exemple, si estàs a la mar, i et pica una medusa, òbviament a la pròxima tindràs més respecte a l'hora d'entrar a l'aigua.
Potser ''som el que som per traumes de l'infància.'' Si, aquesta època de la nostra vida es una època que tots passem, i que potser siga la que més ens marque a l'hora de créixer.
Les nostres pors, han de passar per nosaltres, ja que ningú ho passarà per nosaltres.
La por és un muntó i cadascú agafa el que vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada