Brúixoles que busquen somriures perduts.

Tracta d'un noi, que te traumes de la infància. Al cap de molts anys d'anar-se'n de casa, te que tornar per cuidar som pare, un home, que mai s'han portat bé després de la mort de la mare. Ella era, la que cuidava a ell i als altres germans fins abans de faltar. Ekaiz, te dues xiquetes bessones, que junt la seva dona, eren la seva vida. Quan la seva dona va faltar un dimecres, ell recorda que havia d'anar per les bessones, pot ser les bessones estaven amb ella a l'hora de l'accident. Mil pensaments al seu cap, però a la fi les troba. Son pare, era director cinematogràfic, i produïa pel·lícules caseres. Ekaiz, va tornar a l'hotel on tenia les cites d'autor, escrites pel conserge. Quan ell, va veure la primera pel·lícula que produí son pare, al finalitzar deia que estava dedicada als seus fills i a la seva dona. Ell no podia creure-ho perquè mai havien intimat amb el pare. Ekaiz, a la fi porta a son pare a aquell hotel tan significatiu. Aquest mor allí, feliç.

És un llibre que recomani per tothom, ja que a mi m'ha agradat moltíssim, i pot ser fins i tot, pot aplegar a servir d'autoajuda personal.