Va nàixer el 4 de setembre de 1924 en una família de forners de Burjassot. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era gaire dolent. Durant aqueix període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia.
La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent. Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidàctica: els autors que més l'influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb díhuit anys, va publicar el seu primer article al diari Jornada i, a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursà la carrera com a becat; tres anys després féu el servei militar a Navarra.
El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
Va faltar a València el 27 de març de 1993
Ací us deixe el Llibre de les meravelles, de Vicent Andrés, com a example de la seva poesia, espere que el gaudiu i que us agrade.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada