A la meva vida hi ha una persona, que s'ho mereix tot. ''Que donaria la lluna per baixar-li una estrela.'' Una persona, sense fronteres, sense llímits. El temps passa i tots ens fem grans. Compliria els anys cap enrere per tornar a ser menudes, i tornar a viure tot el que hem viscut.
Potser no li diga que l'estime constantment. Potser, mai done gràcies per ensenyar-me el que és estimar deveres, incondicionalment a algú. Cada dia, s'aprèn una cosa nova; i jo ja fa molt de temps, que he aprés a estimar. Amb tardor i fulles; amb hivern i fred; amb primavera i flors; amb estiu i colors la necessite.
També,és cert que de vegades perdem entre pantalles el valor de les mirades. M’ha regalat el seu temps i és l’únic que no recuperarà mai. Hui estem ací i demà.. demà no ho se. No se que serà de mi demà però el meu sol sempre serà el mateix que el seu. No necessite una data especial per parlar d'ella. Per parlar del meu example a seguir.
Però, vull agrair tot el que ha fet per mi. I encara que no ho haja dit mai, tens un somriure, capaç de lluitar, i guanyar un milió de tsunamis.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina