-

No trobeu que hi ha gent que destaca entre la multitud? Que quan estan amb tu et trobes tan segura que no penses en res més?  Sí, aquest tipus de gent és la que realment et coneix. Que t’ha vist guanyar, i t’ha ensenyat a perdre. Ho perdries tot per veure-les somriures una última vegada. No hi ha cosa que et molesti més, que veure com la gent les critica, sense conèixer-les com realment tu les coneixes. Que ningú sap com es sent quan està malament. Ningú para pensar en el que diu, ni el que la gent sent. ‘’Que si podem ens la xafem, i què més dóna? ‘’ Son les mateixes, que t’han vist riure fins que no et queda gens d’aire als pulmons. I han estat amb tu, i t’han torcat cada llàgrima, sense demanar-ho. Aquestes, aquestes són les de sempre. I les que realment, s’ho mereixen tot. Probablement, ens barallem com.. Mil vegades al dia? Perquè som tan iguals, que no podem passar un dia sense cridar-se, i òbviament riure mentre ens barallem. Hui, quasi segur que he cridat tant a una com a l’altra, i elles, s’han rist de mi, i m’han fet riure a mi, quan únicament estava ‘’de mala llet’’. Trobe també que encara que ens barallem, ens cridem, i totes aquelles coses que fem estranyes, ens estimem a morir.

Si la mala sort t'atrapa,

enamora-la amb destresa.

Quan ballis amb la tristesa,

posa-hi música bonica.

I avançar de mica en mica

que si la nit no es torna clara

em tindràs al teu costat per creuar el camp de batalla.

-Txarango.